Ferrata i Tossal Gros de Miramar, per Figuerola
Ara sí que la metéo era més favorable després de l'aplaçament del dia 28 de novembre. Dia sense núvols, ni ventades i amb bona temperatura.
Comencem l'excursió de darrera l'església, un pel tard però no hi ha presa, volem disfrutar de la primera sortida de la temporada 16/17.
Un cop repartits arnesos i bagues d'ancoratge agafem el camí direcció Prenafeta (marques del GR-175). Passat uns corrals de bestiar, deixem la pista i s'agafa el corriol marcat com a ferrata (pal indicador).
Som al peu de la ferrata, comença l'aventura. anem progresant amb precaució i sense pressa, l'important es fer bé les "maniobres" d'autoassegurança.
Les dos últimes escales de la via ens fan suar de valent, però amb esforç i valentía tots aconseguim superar-ho.
Un cop guardats els equips de protecció personals continuem caminant per bonics corriols i pistes forestals fins arribar al cim del Tossal Gros amb una parada per dinar.
La baixada cap el cotxe la fem desfen un troç del corriol carener i després per pista fins el poble de Figuerola.
Inici de la pista que porta fins els corrals i marques de GR. Alguna rampa forta.
La Caterina, la Núria i el Nil donant de menjar als rucs. Un gran assortit d'especies animals
Pal indicador a l'inici de la via ferrata del Saltant de l'aigua.Poc més de 10 min de corriol
l'àngels i el Nil "inaguren" la via ferrata. Comença amb tres escales i un tram diagonal de cadena
l'Eduard preparant les bagues d'ancoratge.Darrera el Martí per donar un si cal un cop de mà
El Pau ens fa una foto amb la Gopro.
Pas atlètic de l'Ares. La Lluïsa li sergueix els pasos.
La Tere a l'atac. Començant a progresar de forma segura. l'Antonio ja surt de la diagonal
La yogurina de la colla, la Caterina ja prova de superar el primer pas amb el seu pare Joan
La Núria i la Carme agafades a la cadena superant la roca desplomada.
El sol pica de valent a peu de roca. En Joan V i sevidor tanquem el grup.
Arribem a l'escala de fusta que ajuda a superar un resalt.
Obsevant el tram de l'escala i com superar-lo.
Al final no era tant llarga, oi Joan...
I per acompanyar-lo res millor que el perons i la bota del Joan. Inmensament agraïts..
Avancem per un corriol carener, les vistes son espectaculars...
Fem el cim del Tossal Gros i escrivim al llibre de piulades. Per guanyar temps desfem un tram de corriol i continuem per pista forestal fins el poble de Figuerola del Camp.
Café al local de la Coperativa i marxem cap a casa amb els records d'aquestes serres que tenim tan aprop de casa.
salut i muntanya
EL LINK AMB LES FOTOS DE L'EDU
LES FOTOS DE L'EDUARD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada