Piulada del Comabona 2554m

Sortida realitzada els dies 9-10 de maid de 2015





Dissabte 9 de març vàrem  emprendre l’expedició per tal de fer el cim més alt del Cadí, el Comabona (2.554m). Es tracta d’una ruta circular des del Refugi de Prat d’Aguiló, passant pel pas de Tancalaportai fent el descens pel pas del Gosolans (anomenat així per que era el lloc per un passaven els segadors que, provinents de Gósol, eren contractats de temporers a la Cerdanya), aquest pas ens permet salvar el que sembla a primera vista el mur infranquejable de la serralada del Cadí.
Només arribar al refugi de Bastanist, l’Antonio encén el foc per tenir brases per sopar, els nens munten unes porteries al prat de sobre el refugi, i la resta del grup gaudim de les vistes, del dia i de la cerveseta.



L’endemà al matí a les 6:30h els despertadors manuals-alumínics ens avisaven puntuals per llevar-nos; esmorzem coca d’Artesa i a les 8h sortim cap a Prats d’Aguiló (amb baixa de la Bruna i el David) a través d’una pista infernal, però amb el premi final d’estar als peus de les parets del Cadí.



Comencem la ruta amb grans i petits animats per les vistes sota mateix de les cingleres fins a arribar a una pedrera que travessem amb molt de compte. L’ascensió la fem pel collet de les vaques (Coll del Bou), allí recuperem forces i ens acabem de menjar les gominoles, les barretes, i els fruits secs per tal d’afrontar el Comabona.



Passem pel pas de Tancalaporta i ens aturem a contemplar la magnifica vall que tenim als nostres peus i que finalitza a Bagà. Gairebé al cim de Comabona descobrim en una excel·lent vista el Pedraforca i la vall del Berguedà.
fruits secs per tal d’afrontar el Comabona.


 Desprès de fer cim, comencem el descens seguint la serralada fins arribar al pas del Gosolans.
L’última baixada posa a prova els genolls, turmells i botes. Arribem cansats, desprès de 5 hores de caminar, però contents als cotxes, on ens esperen el pa i la llonganissa que va sobrar de sopar.
Felicitats a les noves generacions de muntanyencs que des dels més petits (el Martí i el Joan) als més grans han demostrat tenir cames i cap per no defallir.