Dissabte 9 de març
vàrem emprendre l’expedició per tal de
fer el cim més alt del Cadí, el Comabona (2.554m). Es tracta d’una ruta
circular des del Refugi de Prat d’Aguiló, passant pel pas de Tancalaportai fent
el descens pel pas del Gosolans (anomenat així per que era el lloc per un
passaven els segadors que, provinents de Gósol, eren contractats de temporers a
la Cerdanya), aquest pas ens permet salvar el que sembla a primera vista el mur
infranquejable de la serralada del Cadí.
Només arribar al refugi
de Bastanist, l’Antonio encén el foc per tenir brases per sopar, els nens munten
unes porteries al prat de sobre el refugi, i la resta del grup gaudim de les
vistes, del dia i de la cerveseta.
L’endemà al matí a les
6:30h els despertadors manuals-alumínics ens avisaven puntuals per llevar-nos; esmorzem
coca d’Artesa i a les 8h sortim cap a Prats d’Aguiló (amb baixa de la Bruna i
el David) a través d’una pista infernal, però amb el premi final d’estar als
peus de les parets del Cadí.
Comencem la ruta amb
grans i petits animats per les vistes sota mateix de les cingleres fins a
arribar a una pedrera que travessem amb molt de compte. L’ascensió la fem pel
collet de les vaques (Coll del Bou), allí recuperem forces i ens acabem de
menjar les gominoles, les barretes, i els fruits secs per tal d’afrontar el
Comabona.
Passem pel pas de
Tancalaporta i ens aturem a contemplar la magnifica vall que tenim als nostres
peus i que finalitza a Bagà. Gairebé al cim de Comabona descobrim en una excel·lent
vista el Pedraforca i la vall del Berguedà.
fruits secs per tal d’afrontar el
Comabona.
L’última baixada posa a
prova els genolls, turmells i botes. Arribem cansats, desprès de 5 hores de
caminar, però contents als cotxes, on ens esperen el pa i la llonganissa que va
sobrar de sopar.
Felicitats a les noves
generacions de muntanyencs que des dels més petits (el Martí i el Joan) als més
grans han demostrat tenir cames i cap per no defallir.
Hola, el Comabona no és el cim més alt del Cadí, és el Vulturó 2649 m. :-)
ResponElimina