El Roc de Pessonada, és una d'aquelles serres, que queden d'una manera injusta, a l'oblit de la majoria d'excursionistes. La seva ubicació, allunyada de la majoria de" packs" turístics, fa que costi trobar gent caminant pels seus corriols i cingleres. Anar d'excursió per aquests indrets és sens dubte un exercici de tranquilitat i retrobament amb la natura més pura i autèntica.
Inici de la ruta que surt del mateix poble de Pessonada i passa per l'ermita de la Mare de Déu de la Plana.
Un gran roure de fulla petita ens desitja bon camí arrecerat sota els marges de pedra que envolten el poble.
A partir de l'ermita el camí gira decidit direcció nord cap a la base de la imponent paret de Pessonada.
Un corriol que s'obre pas entre els diferents esglaons que formen la muntanya ens obre les vistes cap al sud.
A vegades decidim escurçar la volta del camí grimpant una miqueta com fa l'Emma, i guanyem alçada ràpid.
Quan el camí es fica dret de veritat trobem instal.lats uns esglaons com si fos una petita ferrata per superar el pas
Una sirga fixa a la paret ens ajuda a fer el flanqueig més segur i arribar al centre d'una petita canal
Segon tram d'escales que superem sense més dificultat. Ara al fons podem veure el poble on hem començat
El Martí i el Nil ens ensenyen el punt culminant on hem d'arribar. Ara el pendent ja es més moderat
Pare i fill gaudint d'aquest balcó privilegiat sobre el pantà de sant Antoni. El bon temps ens acompanya
Paradeta a mitja baixada per matar la gana i repossar de líquids. A la baixada hem de vigilar amb les pedres
El Roc de Pessonada vist des de baix.Una excursió sensacional i els més petits amb un ritme infernallllll...
AQUÍ EN AQUEST ENLLAÇ HI HA LES FOTOS DE L'EDUARD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada