Sortides familiars aeu: d’abril 2011

La presó de Busa pel dia 1 de maig

La Serra de Busa consisteix en un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d’instrucció militar durant la guerra de la Independència.
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes va proposar al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l’Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8.000 soldats.

A l'extrem nord-oest del pla de Busa hi ha el Capolatell, conegut com "la presó de Busa", ja que s’utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred, ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam.

LO CAMÍ PER ARRIBAR-HI de Besora a El Rial de Busa

FITXA TÈCNICA

Comarques:Solsonès
Distància:5.0 km
Desnivell Pujada:80.0 m
Desnivell Baixada:80.0 m
Senyalització:Sí
Durada:1 h 30 m
Dinar: A la masia El Rial (arròs de muntanya)

Es recorre el pla de Busa, a la serra del mateix nom, a través de prats i extensos boscos de pins. Des del mirador del Capolat es gaudeix, a més, d'una àmplia panoràmica que abasta d'est a oest les serres d'Ensija i del Cadí, el Pedraforca, Guixers i els massissos més propers de la serra del Verd i del Port del Comte. L'església romànica de Sant Cristòfol de Busa, situada al centre del pla de Busa, afegeix el vessant cultural de la ruta.